La meva llista de blogs

diumenge, 4 de desembre de 2011

Homenatges quotidians


Ho confesso: sento una fascinació gairebé magnètica pels reconeixements a les petites coses. Enteneu-me. No és que em miri el progrés des de la distància ni que arrufi el nas davant les grans fites humanes però...no esteu cansats d'homes i dones d'acer asseguts o a cavall pels racons de les vostres ciutats? Crec que ha arribat el moment de fer justícia i presentar els nostres respectes als grans oblidats de la vida quotidiana. Val a dir que, a poc a poc, ja s'estan fent passes per reparar aquest oblit històric. A Barcelona per exemple. Tenint en compte l'escassa tradició aeroespacial de la ciutat és evident veure en l'edifici que gestiona les aigües municipals una mena de reverència davant d'un dels fàrmacs que ens tornen amb més força a la infantesa amb records escrits en foc al més profund de la nostra entranya.

Els berenars de l'escola també reben el seu homenatge en pobles com Belianes, a l'Urgell, tan orgullosos de la seva plaça del dònut com els donostiarres ho estan de certa pinta marítima que dia rera dia pentina el vent. És aquesta la singularitat que ens dóna el sentiment de pertinença. Un segell d'identitat geogràfica vinculat a un símbol. I jo ja he trobat el meu. A pocs metres de casa s'alça una pinça enorme com un tribut a decennis de llençols voleiant al vent. Fins i tot els arbres que l'encerclen semblen impregnar l'ambient d'un perfum a sabó de Marsella. Em declaro irreversiblement pinçat.

Sé que la meva precisió documental no és massa fiable però he decidit que bàsicament es tracta d'això. Deixo oberta tota possibilitat per qui vulgui pensar que el tretzè dels treballs d'Hèrcules era estendre la roba al Gegant del Pi i ha patit un descuit. O per qui cregui que s'ha despenjat un lateral de l'escenari que ens planten cada dia com a fons de la nostra activitat, massa sovint teatral. També vull deixar ben a l'abast aquesta pinça com a antídot del bloc. De vegades pot ser que se me'n vagi. En funció del que llegiu us la voldreu posar al nas. I també hi haurà dies que els comentaris no s'aguantaran ni amb...bé, tota vostra.

3 comentaris:

  1. Molt bé, jardiner!
    T'he agregat a la meva llista d'enllaços de Á y s...

    ResponElimina
  2. La pinça aquesta gegant devia ser del mateix que es va deixar l'Aspirina davant de la Clínica Banyoles.

    Curiosa la historia de la plaça: primer tenia una farola al mig, després li van posar la pastilla gegant aquesta i per presió popular li van canviar oficialment el nom a "Plaça de l'Aspirina" aconseguint finançament de Bayer per una escultura que hi ha a prop.

    Per si hi voleu passejar, cortesia de Google.

    http://www.google.es/maps?q=banyoles&hl=ca&ll=42.115111,2.761745&spn=0.001626,0.003484&sll=40.396764,-3.713379&sspn=13.660733,28.54248&vpsrc=6&hnear=Banyoles,+Girona,+Catalunya&t=h&z=19&layer=c&cbll=42.11502,2.761642&panoid=v2rUKOVtvnqGj_GCQEuiiQ&cbp=12,230.87,,0,1.45

    ResponElimina
  3. Brujo, quin honor...

    Jaume, al teu poble sou uns visionaris. Veient com va la tisora a la Salut aviat caldrà alçar monuments a alguna cosa més que l'aspirina. Sublim!

    ResponElimina