La meva llista de blogs

diumenge, 29 de gener del 2012

Urbs ilustrati

Lux lucet in tenebris. Els coneixements i la raó prevaldran a la ignorància del passat. Oi que no sona tan anacrònic recórrer a una expressió dels nostres avantpassats per il·luminar el present? Doncs es veu que un sector de la comunitat científica no ho té gens clar. L'últim congrés internacional de botànica ha decidit que a partir d'enguany, quan es descobreixi una nova planta, no caldrà acompanyar la seva descripció en llatí. O sigui que s'ha acabat el cultiu de Pina negra i Origanum vulgare. No sé vosaltres però per mi, a partir d'ara, tots els científics acaben de perdre la barba, el monocle i la mirada absent perduda a l'infinit.

La història és immanent al nostre entorn. I si no apareix per sí sola només es tracta de clavar amb força al terra la pala del John Deere per trobar-ne els fonaments. Som a l'any 2012 D.C. Tota la terra està ocupada pels anglosaxons. Tota? No! Una vila poblada per irreductibles segrianencs resisteix encara i sempre a l'invasor. Podria ser una nova aventura de Goscinny i Uderzo. Però jo de pocions i marmites de moment només n'he vist per la Festa de l'Aigua. In vino veritas, in aqua sanitas. Us n'adoneu? És que no ho podem evitar. A la colla estem farts de citar als clàssics quan anem al bar o de calçotada. Hereus d'una romanització perdurable o mal acabada, la il·lustració ens esbufega bramuls sàurics al clatell i als almacellencs ens surt el Virgili que portem a dins.

Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes. No trobo cap altra explicació a l'ultratge dels botànics. Deu ser perquè ells no tenen un alcalde que els faci la salutació en llatí per Internet. Envejosos del dimoni dels grans ètims virtuals. I com a única excusa es limiten a dir que la llengua de Ciceró i Càtul ja no és moda. Doncs a priori jo, així a grosso modo, penso que són uns esnobs. La seva obceació ad absurdum és per nosaltres casus belli i un coitus interruptus de facto. Ens deixa in albis aquest totum reuolutum que ens indueix al lapsus ipso facto per una interpretació sui generis. És vox populi que aquest mare magnum de despropòsits se'ns representa com un ultimàtum a la paciència. Vade retro, tu.

Com us deia, els pares d'Astèrix i Obèlix encara no han vist una musa en la nostra vila estimada. I això que tenim una sort de menhir que amenaça el Meteosat. Però la singularitat que evoca la seva idiosincràsia ja té el seu lloc entre la setena de les arts. Magistralment, el director Óscar Sánchez H. ha dut a la gran pantalla l'esperit d'un poble que si bé no declina genitius, neda en una originalitat que és d'un vocatiu inexpugnable. Un expert en ovnis que entraria amb carnet VIP al club de Charlton Heston. Un ciutadà que mentre era legal matava per les cases. Porcs, puntualitza. Un temporer que pinta baobabs. Una venerable senyora que fa de la falconeria un art per a coloms en equilibri zen. I més imperatius d'una urbs ilustrati.

I que consti que la meva defensa no s'inscriu en cap intent de captatio beneuolentiae. Als botànics: errare humanum est, sed perseverare diabolicum.

2 comentaris: