Conciutadans extraterrestres

Re-Mi-Do-do-Sol. Amb aquestes cinc notes i una bona dosi de perplexitat, l'operari de línies elèctriques Roy Neary entrava en contacte amb els tripulants d'un objecte volador no identificat a l'oscaritzada Encontres a la Tercera Fase, de Steven Spielberg. Fil musical convertit en comunicació interplanetària per constatar un cop més que, quan els nostres veïns d'òrbita tenen ganes de fer-la petar amb nosaltres, eviten la via convencional perquè no ens ho fem tot a sobre. D'alguna manera diguem que s'avancen a les nostres reaccions fisiològiques i saben quins estralls poden provocar si un dia ens tusten l'esquena a la cua de la fleca i ens pregunten amb naturalitat si som l'últim. I per això, doncs Re-Mi-Do-do-Sol. Amb orgue reverberant.

Un bon dia, enllestida la compra a la fleca, fulleges un diari i t'adones de fins a quin punt és cert allò que la ciutat està pels núvols. O fins i tot que sembla d'un altre planeta. Perquè bàsicament ho és i fa quaranta quilòmetres de diàmetre. Barcelona gravitant damunt dels caps dels barcelonins. Visió privilegiada per estar a l'aguait i impugnar si cal l'actitud dels homònims habitants. Re-Mi-Do-do-Sol?

L'admirable tossuderia d'un bon historiador ens descobreix a Altres Barcelones la figura del científic Josep Comas i Solà. Astrònom precoç, ja d'adolescent divulga coneixement i entre els seus descobriments figura el petit planeta que bateja amb el nom de la capital catalana. Vida dedicada, a observar i desxifrar el cel quan a la ciutat encara s'hi veien els estels. I d'aquesta passió, el nom de la seva residència, la Villa Urània, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Al seu testament, el científic disposa que la finca es converteixi en un observatori o bé en un centre cultural o educatiu.

Fa escassament quinze dies Villa Urània era a punt per l'enderroc per ordre de l'Ajuntament. Un procés que la insistència d'uns quants veïns i pertinent renou a les xarxes socials va aconseguir aturar en un triomf de la restitució de voluntats. A la mateixa hora que sorgia l'inimaginable i pensant en els nostres conciutadans extraterrestres trec el cap per la finestra i em recull la mirada un arc de Sant Martí. Re-Mi-Do-do-Sol.