La meva llista de blogs

dijous, 10 de maig de 2012

Metamorfosi inesperada

El fet de despertar i trobar-me una corbata amb camisa i americana a joc, tot ben planxat als peus del llit ja m'ha fet sospitar alguna cosa. Jo que tinc una relació més aviat zoològica amb l'armari. Desconcertat però disposat a jugar la partida amb aquest destí oníric m'he vestit procurant no arrugar la roba. Abotonar-se és una qüestió de començar per baix. Quan ja em preparava per una escena digna de Rowan Atkinson he vist com els meus dits s'entregaven lliurement al nus de la corbata, com si aquest ritual fos el seu estat natural. Me les he pessigat, per veure si desistien. Però res, impertorbables.

He tancat la porta de casa i quan he entrat a l'ascensor, m'hi esperava el veí del cinquè, el mecànic, amb una fila semblant a la meva, ben encorbatat i amb un maletí de negre elegant. Sense temps de poder-me posar en guàrdia he entès que les cinc de la matinada no és cap hora per bodes o àpats d'etiqueta però he optat per respirar lentament, mirar el rellotge i seguir la partida.

Enllestit el balanç sobre el temps i encara al tercer pis la qüestió econòmica ha irromput a la conversa, com un intrús consentit. I quan era a punt de dir que sí, que són tots uns lladres, i que mira els banquers, els meus llavis han perdut tota subordinació. Garratibat però sense poder aturar les meves paraules m'he sentit a mi mateix dient que, malgrat afrontar un període de creixement negatiu sostingut, la volatilitat desapareixerà i els tòxics s'anotaran pèrdues. Primer he pensat que era un simple atac de rapsòdia sobtada derivat de la meva feina. Però quan el veí del cinquè m'ha donat la raó, que la prima de risc es relaxarà i el FROB sortirà al rescat, m'ha tornat la suor freda.

El que havia començat com un joc de proves a poc a poc s'anava convertint en un mal argument que m'eriçava la pell. Va ser en aquest punt d'atzucac que vaig llambregar els titulars dels diaris en creuar el quiosc. I ho vaig entendre tot. De la nit al dia algú ens havia convertit a tots en accionistes d'un banc en hores baixes. Canviant el rumb de les nostres vides i dotant-nos d'un nou rol. I també dels maldecaps i indumentària propis de la nostra flamant condició.

Víctimes, en definitiva, d'una metamorfosi inesperada com la del kafkià Gregor Samsa. A contramarea aguantant la respiració en aigües del surrealisme. Com un exèrcit d'escarabats. Piloters i banyuts.



2 comentaris:

  1. Potser la natura s'ha capgirat. Ves per on, ara s'han invertit els passos. La papallona de coloraines, tota riallera ella, es transforma en el cuc de rastreig. Uffffffffff

    ResponElimina
  2. Doncs això! I millor ser cap de cuc que...com era?

    ResponElimina