Intrusos estacionals

La mosca parapetada a la finestra del menjador una tarda de gener evoca tant d'estiu que ens esberla el present. Supervivent o bé intrusa estacional, la seva irrupció activa la mateixa disfunció perceptiva que engranen els acords d'una nadala a la primavera. O Georgie Dann desafiant malucs a la tardor. Són, d'alguna manera, missatgers impertinents que es reivindiquen més enllà de l'espai reservat. Com si volguessin deixar-nos clar que la seva existència no s'arracona en un calaix esperant només que a nosaltres ens convingui.

Activistes estacionals com els gelats i les castanyeres ja fa temps que han obert camí en aquesta militància. I altres més obcens com els efluvis de síndria i préssec que ens persegueixen al mercat quan ens hem de treure els guants per triar les monedes a la butxaca.

El zumzeig amplificat del mar multiplica l'existència dels pobles de costa a l'hivern. L'oreig és més expansiu, com si exhalés amb la llibertat de no entrar en litigi amb tovalloles ni gratacels flotants. La canícula es només una passatgera altiva i vanitosa d'una ampolla tancada que carrega el meu estiuejant perdut sota un cel de plom en trànsit estacional.