La meva llista de blogs

dimarts, 6 de desembre del 2011

Res Publica

Sembla que votar a Bèlgica és tan complex i agosarat com entrar en un dels seus bars i dir que vols una cervesa. El genèric ateny l'insult. El taverner en qüestió, si està d'humor, ens ensenyarà amb suficiència un catàleg quilomètric d'opcions proporcional als nivells de la nostra innocència. Un cop recuperada la confiança pot ser que fins i tot ens deixem aconsellar. No volem condicionar la tria a l'atracció d'una etiqueta llampant, un bon disseny d'ampolla o unes lletres suggerents. Preguntarem aleshores quina és la més tradicional o la més beguda pels veïns moderns del barri. Perquè encara que ens mogui una pulsió primària com la set, per davant de tot, tenim una personalitat que tira enrere.

Imagineu-vos que després d'aquest procés que ens despulla davant d'un desconegut finalment ens decidim. Escollim la cervesa, paguem el compte a l'avançada i de sobte el taverner es fa fonedís darrera del mostrador. Esperem diligentment però no torna i nosaltres sense beure. I així passen hores, dies, mesos fins que al cap d'un any i mig torna el taverner somrient i amb la cervesa a la mà. Que disculpem les molèsties i que gràcies per la nostra confiança. Doncs exactament això és el que ha passat al país de les cols i les moules a la creme.

Després de les eleccions, Bèlgica s'ha passat exactament 535 dies sense govern assolint el rècord de qualsevol democràcia d'Occident. I pulveritzant no cal dir-ho el que ostentava l'Iraq un cop fabricada. Paradoxes de la sobirania ciutadana. O potser casualitats en els sufragis que porten a pensar que els belgues han escollit no ser governats. I jo que pregunto : qui és l'Estat per apropiar-se fins i tot de les opcions dels àcrates? Si votar et deixa sense autoritats públiques què ha de fer un anti-sistema? Presentar-se a oposicions? I encara tinc més dubtes. Qui torna ara als belgues aquest any i mig de no saber a qui clavar la culpa dels preus, l'incivisme i la deriva del món en general? Per no referir-me als recursos d'ascensor reduïts de nou al temps. Com a mínim haurien pogut tenir la delicadesa de subcontractar un govern, no sé, a una ETT si voleu, per canalitzar les neures dels ciutadans. Anem al bar i parlem-ne. Jo vull una cervesa. I vosaltres?

6 comentaris:

  1. Jo m'apunto a la cervesa i també a tenir propi govern, el de la gent, no dels governants venuts...

    ResponElimina
  2. ...això es que als propis governants els feia pus de governar... no m'extranya!

    ResponElimina
  3. l'anònima era jo.

    ResponElimina
  4. molt bé l'alter ego informàtic que dus a dins, ehn company!

    ResponElimina
  5. Veig gent molt i molt gran per aquí, com cotitzeu!
    Ai la cervesa...heu vist la foto del Rajoy i ZP amb dos canyetes al davant en la prèvia de Marsella per fer-li la respiració assistida a l'euro?
    Sí senyor, el govern de la gent...però quin percentatge del vot és la veu del ciutadà?

    Laia anònima, un respecte al Gates de ponent...

    ResponElimina
  6. No sabria dir-te quin seria el percentatge verídic i cert però suposem que seria el de tots aquell@s que dormen, viuen i somien...

    Ni parlar de les cañitas rajozapateras... Ens seguiran posant la soga al colls aquests polítics "professionals" de pacotilla.

    ResponElimina