Bones intencions

La seqüència normalment és la mateixa. Et rentes les mans un cop superat l'art impressionista que acompanya molts lavabos públics i quan arriba el moment d'esvandir-te-les comença el número. Amb tota confiança les poses a sota del raig d'aire calent de l'eixugamans elèctric fins que deu minuts més tard t'adones que l'aigua que hi tens impregnada comença a bullir. Tens les mans tan molles com al prinicipi, potser una mica més estovades i dónes gràcies per dur pantalons llargs. Actuen com un drap infal·lible davant la dificultat de treure quatre pinces i posar les mans a estendre.

Per mi, la màquina dissenyada per assecar-nos les mans, és el paradigma de les bones intencions. I el rotlle de paper que sol anar instal·lat just al costat, una redempció calculada i molt providencial, sobretot quan anem en pantalons curts. És a dir que a solucions incertes, dosi de bona voluntat i avui pau i demà glòria.

Val a dir que el ventall és ampli lavabo enfora. A l'avió per exemple. La coreografia que les hostesses fan prèvia a l'enlairament està molt bé com a litúrgia o videoclip per la música que dus entaforada als auriculars quan l'executen. Transformen la supervivència en acudit macabre. La pràctica no és molt agradable però algú de vosaltres recorda a quin compartiment hi ha la mascareta? I realment creieu que arribat el moment tindríeu el cap per cordar-vos la testimonial armilla salvavides abans de saltar a tomba oberta a la immensitat del Pacífic? Ara a mi, si volen, que em cobrin els caramelets però que no m'estalviïn el xou.

Més perverses són les bones intencions quan venen de l'oficialitat. Ara resulta que per castigar el règim abjecte de la Síria d'Al-Assad la Unió Europea ha decidit vetar l'accés de la dona del tirà a les bosses de Vuitton i els perfums de Chanel. Amb aquella contundència. Perquè tothom sap que el luxe, lluny de ser asiàtic, sempre ha estat europeu. Però que ningú digui que Brussel·les no ha tret pit contra els crims sistemàtics que llegeix als diaris.

I si els ogres són els bancs, els governs hauran de semblar herois. I ja ho veieu, l'entrega d'un pis saldarà la hipoteca i ens evitarà la intempèrie perquè l'executiu ho recomana. Això sí, no és una obligació. I l'invent només funciona si tots els membres de la família són a l'atur i sumen una ínfima retribució. I si el seu nom comença per vocal, si saben comptar enrere mentre fan el pi i mai han anat al supermercat en xandall un dissabte. Bones intencions. Com la màquina d'eixugar. Algú dirà que també té a veure amb rentar-se les mans.