La meva llista de blogs

dimarts, 3 d’abril de 2012

Pinçament negatiu


No sé si és per un instint de protecció o per un atzar inexplicable però la majoria de nosaltres hem estat educats en positiu. Jo tinc, jo faig, jo vull. Ego sum a cor què vols. Sembla que si dubtem un moment, el NO ens espera amb els ullals de la ena i els queixals de la o exposats i amb ínfules caníbals. Si no calles et posaré un negatiu. Porta't bé o se t'endurà l'home del no. Bé, sempre hi ha celebrades excepcions. Perquè amb una Urusula Andress sortint del mar abillada amb un biquini incipient, riu-te'n tu del Doctor No.

No ens ho han posat fàcil per estimar allò negatiu, és veritat. Que si soc un truà, que si soc un senyor. Molt bé, Julio. Però què me'n dius del què no ets? És important també. I de vegades preventiu, ves per on. Per exemple : no soc un assassí en sèrie. Jo trobo que és un no-ser ben balsàmic. Les credencials positives ens fan perdre informació perquè les pressuposem benignes. Això quan un pinçament negatiu a temps ens pot estalviar feina i paciència. Primera cita, ell: no soc endreçat, ella: no tinc armaris. Triomf de l'amor negatiu.

Tampoc es tracta ara que una apologia visceral del no ens despisti. Saber que algú no és astronauta no ens aporta gaire informació a no ser que estiguem en òrbita i no hi hagi manera de recuperar la gravetat. Ara bé, entenc perfectament el ciutadà que deixa clar al pòrtic de casa seva que no es dedica a vendre arena. Sempre hi ha algun simpàtic amb ganes d'inventar-se una platja a les cinc de la matinada i si no ho sap estàs llest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada