La meva llista de blogs

dimecres, 2 de maig del 2012

Homo talpa


Diuen els cronistes més reputats que va ser cap al segle vint-i-u que l'home va ensopegar i va caure rodolant escala evolutiva avall. Una nata sense precedents que el va dur de pet a viure sota terra. La voluntat d'adaptar-se a l'entorn havia estat sempre l'imperatiu d'una fugida cap endavant en les habilitats humanes fins aleshores. Les necessitats verticals van forjar un homo erectus de cap dret i un cop virat el prisma panoràmic l'homo sapiens obria eufòric un ventall de realitats engrescadores per explorar. Fins que les va veure tan i tan clares que va caçar la mala deriva de tot plegat. Va ser aleshores quan va decidir que no en volia saber res més d'aquell merder i va fugir espantat buscant respostes al subsòl. Aquest va ser l'inici dels homes talp. Una mena de retorn de la humanitat a la caverna, a recer del seu propi Frankenstein.

Parlar-ne des de la comoditat del segle vint-i-cinc pot resultar presumptuós i petulant però es veu que a principis dels anys dos mil la necessitat de l'homo talpa  d'amagar-se sota terra estava més que justificada. Ordre econòmic embogit, devastació natural, pobresa, desigualtats. Parlem d'una era en què l'humà encara havia de treballar per sobreviure i a la superfície un dels béns més escassos s'anomenava contracte laboral. La pedregada diària predisposava amablement a baixar més avall del que un bon poeta de l'època va encertar en anomenar el cel dels talps.

La majoria de les comunicacions, a més, encara eren terrestres, depenien de combustibles que ara són més que fòssils i es pagaven a un preu que et feia imitar l'estruç. De fet, una de les primeres societats subterrànies documentades de l'època es va originar al Mediterrani com a resposta a unes taxes per conduir que batejaven com a peatges. I quan la mesura es va fer extensiva a les autovies, la trepanació del substrat es va multiplicar a una escala incalculable. I les mans dels homes es van reblar amb unes urpes excavadores com un elixir de supervivència a les entranyes de la Terra.

Diuen que abans de tornar a sortir a la llum del dia, l'últim homo talpa va treure tímidament el cap i va tenir un déjà vú propi de l'última època glaciar. Tot astorat va comprovar com una manada de mamuts embestien uns homínids amb corbates i corones. Perquè t'ho facis com t'ho facis, sempre et deixes algú abans de tancar.

2 comentaris:

  1. Jo als budells de la terra no hi puc...em falta la respiració! haurà de ser una solució intermitja. Se m'acudeix robar-li el DNI al patufet i circular lliurement, sense por de soles assassines però aixó sí: SENSE ENSENYAR EL DINERET!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la idea. Un dia tornarem a ser talps i el patufet, a la panxa del món, on no...com era?

      Elimina