La meva llista de blogs

dijous, 31 de maig del 2012

Rutina festivada

Només les ciutats disposades a celebrar-ho tot aconsegueixen convertir en moda la quotidianitat. Creen mecanismes per festivar allò essencial i poder impregnar així la setmana laboral d'anticiclons sabàtics. Metòdiques artesanes de l'evasió domèstica concentren l'energia creativa sobre el que ens és més indissoluble per assegurar el tret. I per això les seves preses no són grandiloqüents ni platòniques. Sinó més aviat d'intendència diària. Com una pinça d'estendre, per entendre'ns. I com que no corren temps d'experimentar amb caviars, doncs ens inventem un sommelier d'aigües i llestos. Rutina festivada.

Vull aprofitar el noranta-dosè aniversari de la meva iaia per parlar de la seva relació especial amb el pa. Farina de blat, aigua, sal i llevat. Quartet bàsic de tonalitat aparentment menor i sense pretensions que ella ha convertit en una mena de gos pigall de tots els àpats. Fins i tot de les postres, si no l'amagues a temps. Algú dirà que és per allò de la postguerra lligada a una sort de fam retroactiva. Però jo hi veig més un actiu visionari, de caçadora de tendències. Per a ciutats disposades a festivar.

Pa de nous, d'oli i ceba, de Sant Jordi i d'espelta unint esforços perquè celebrem els dies que badallen. Oasis tangibles, hipèrboles minúscules, al.lucinògens de curta volada. Petites crosses per poder treure el cap a la superfície quan més sentim que la massa som nosaltres. Que ja ens tenen dos corrons enormes disposats al damunt per modelar-nos. Per foragitar el nostre prisma festiu. I fer del seu ofec, el nostre pa de cada dia.

2 comentaris: