La meva llista de blogs

dijous, 14 de juny de 2012

Riscos primaris

Es veu que això s'enfonsa i el dimoni pelut ja ensenya les orelles. Com a mínim aquesta és la meva ingènua conclusió extreta de subterfugis malsonants i eufemismes verinosos. Perquè fins fa ben poc la complexitat gramatical i les definicions rocambolesques eren més pròpies de tractats científics i de les cartes dels restaurants més refinats. Ho solen fer per justificar un preu, embotint paraules a pes, i en teoria a fí de bé. El problema és quan la tècnica del camuflatge semàntic s'usa per parlar de la crua realitat. I amb unes finalitats menys nobles. Sempre en teoria.

Per exemple. Esclat d'encenalls ibèrics de primavera mediterrània amb aire de festucs sobre llit vegetal esferificat: 50 euros. Prima de risc: 550 punts. Parlem-ne. I això últim com es menja? Ho hem de saber, perquè ens en fem un tip cada dia. De primer, de segon i mai ens quedem sense postres. Si et fas pesat l'únic que en treus és més surrealisme. És el diferencial amb el bo alemany a deu anys. Genial. Doncs sort que és bo. Perquè no para d'obrir informatius en boca de gent molt seriosa que fa malabarismes.

La maquinària de la por i la confusió explora noves vies. Quan ja tens clar que t'has de preocupar cada dia per una prima que no saps qui és aleshores et diuen que el deute està al nivell d'escombraria. De vegades fins i tot en diuen porqueria, que bruteja més. I jo mentalment li poso una gavina al damunt per fer-ho més èpic. Però em quedo amb l'estètica perquè no ho capto del tot. O sigui que tenim un deute de merda. I això no és millor que tenir-lo colossal i ben vistós?

L'altre recurs és mirar el veí que agonitza per carregar-li el mort, perquè ja no ve d'aquí. Això és Grècia. Que tots sabem com són. Pitjor que nosaltres. Com el dimoni pelut. El papus, l'home del sac i els homes de negre. I així transita la por més confusa. Dels riscos més primaris a la prima de risc.

4 comentaris:

  1. ...com la fera de la Clamor!

    ResponElimina
  2. ...de qui tothom té por menys l'amo i sinyor!

    ResponElimina
  3. ¿Me pregunto que si se da el caso de que mi prima pase por ahí (el ravalenc Raval), corre el riesgo de que se la zampe esta gavina escombradora? En Barcelona las gaviotas no sólo son indicio patente de lo que se ve en la foto, no y no; también son metáfora de todos los riesgos.

    ResponElimina
  4. Quanta veritat! Gavines com voltors famolencs a l'encalç de les desferres de la ciutat;)

    ResponElimina