La meva llista de blogs

dimarts, 12 de juny de 2012

Vocatiu retrobat

Si un aspecte recordo amb especial simpatia de l'estudi de les llengües clàssiques en temps d'institut és el segon dels casos. Un exotisme, sovint infravalorat, marcava la diferència entre referir-nos a una rosa qualsevol o bé fer una instància perquè s'aturés el món, convoquéssim fotògrafs i observació internacional per lloar oh, la rosa! Aspecte sovint reservat a la invocació dels déus en els textos en grec antic, el vocatiu tenia la gràcia d'interpel.lar amb una alegria gairebé equivalent un artesà, el patró d'una nau i el ceramista de la cantonada. I jo, que sóc un adepte incorregible dels homenatges quotidians, quan topava amb la interjecció ὦ que precedia el cas en qüestió ja bullia d'impaciència per identificar l'afortunat. Que cadascú és com és, tu.

Resignat i ferm en la convicció que perdre el vocatiu és una de les petites tragèdies de les llengües modernes, el meu exili temporal al districte de Ciutat Vella m'ha fet empassar sencers i travessers tots els signes d'admiració de la queixa. Perquè els carrers tortuosos i estrets d'aquest barri traspuen el segon dels casos per les juntes de cada llamborda. És cert que als meus dominis de La Pinça el vocatiu s'ha escampat històricament entre les delicadeses del gremi de la construcció davant la contemplació de la bellesa femenina. Però la bombolla immobiliària ha fet molt mal també a l'oralitat.

El rescat veritable del vocatiu és responsabilitat d'una troica: Raval, Gòtic i Barceloneta. L'exaltació d'una necessitat poc poètica com la bombona de butà la sol declinar amb eufòria un ciutadà paquistanès. Vocatius desfermats brollen amb intermitència dels llavis de les prostitutes airejant un preu, una solvència o un darling. I jo sempre hi projecto un ὦ per reblar l'entusiasme. Vocatius també quan el campanar toca els quarts i en la cantarella de les fruiteres de la Boqueria.

Qui sap si no ha arribat el moment d'alenar el llenguatge, donar-li ànims, desposseïr-lo d'inèrcia. Dotar-lo novament del segon dels casos. Per aplaudir-lo, escridassar-lo o simplement perquè desperti. Oh, Europa!

2 comentaris:

  1. Fins on poden arribar els efectes de la GLOBALITZACIÓ, mira tu...

    ResponElimina
  2. Globalitzem els vocatius!

    ResponElimina