Realitat persecutòria

Un dia aixeques la vista per damunt del melic i t'adones que la realitat et viu. Que la teva existència s'arraïma per les parets sintàctiques d'una veu passiva i en tercera persona. Amb el present d'indicatiu sagnant, proves d'elevar tímidament la mà enmig d'un soroll eixordador. Vols avançar per esmunyir-te'n, però abans que ho puguis fer, els embats de realitat se t'abraonen al damunt.

Cansats d'evitar l'era, tot és pols en suspensió. La nostra voluntat d'acció és un Mahoma en hores baixes assetjat per mil muntanyes en estampida. Els nostres crits són una boca oberta que espera l'entrada de vents huracanats i precisos per trobar l'afinació o el bramul queixós. I quan més convençuts estem de la nostra fugida endavant la terra s'atura en sec i caiem daltabaix de la nostra suficiència estàtica.

Eppur si muove, deia l'astrònom. Potser massa de pressa. Com si el planeta premés el fast-forward del comandament per estalviar-se la petitesa dels nostres desafortunats espais publicitaris. Som carn de la selva viatjant en aquest circ. Comandants d'un exèrcit d'ulls com taronges davant de les piranyes gegants de l'existència.