Quadres animats

De vegades, quan passejo per les sales d'un museu, m'agrada imaginar que els personatges dels quadres esperen el moment que jo passi de llarg per respirar tranquils de nou. Que és només davant la meva presència que es cohibeixen i fan el paper d'estàtues de la Rambla. Em faig al càrrec dels titànics esforços de la Gioconda per no esclafir de riure fins que jo no surti de la sala Denon del Louvre. Estic segur d'altra banda, que els ballarins que Matisse va dibuixar a La Dansa imploren justament el contrari. Que jo entri a l'Hermitage i els alliberi per uns instants del mareig que els condema a giravoltar irracionalment en cercle i despullats des de fa més d'un segle. Som com el botó de pausa del comandament a distància.

De la mateixa manera que mai no he volgut córrer el risc de comprovar de primera mà si el llum de la nevera s'apaga quan es tanca la porta, fins ara tampoc m'havia interessat foragitar del meu camp oníric aquesta hipòtesi dels quadres animats. No perdo l'esperança que la Maja m'assalti un dia per sorpresa i em pregunti on carai li han amagat la roba. De fet considero una llàstima que els udols de El Crit de Munch només se sentin de nit pels passadissos de la Galeria Nacional d'Oslo.

La meva inquietud es va anar alimentant de mica en mica gràcies a representacions pictòriques com les del Greco en què un dels retratats sembla seguir-nos amb la mirada independentment d'on ens situem. Un pas previ a l'amenaça verbal o a la pregunta indiscreta. Una manera de pagar-nos amb la mateixa moneda la intermitència que representem per a la seva existència pintada a l'oli.

Ara us explicaré què passa quan s'intercanvien els papers. Quan els quadres animats ja no tenen por i s'endinsen en la profunditat del marc mentre som nosaltres els qui ens mantenim estàtics. Vulnerablement observables. Aquest viatge a través del pinzell és un privilegi que ens ofereix el director polonès Lech Majewski a la pel.lícula The Mill and The Cross ( El Molí i La Creu). Mentre el pintor Pieter Bruegel fa els seus esbossos, el seu camí del calvari transita en un formigueig colossal pel llenç. Les milícies espanyoles que fan complir la inquisició a Flandes s'interposen a les mirades que recullen Simó i Esther, manllevades al seu torn a Jesucrist panteixant amb la creu. Obres d'art a temps real sense cap més obturador que el nostre parpelleig.

A l'obra espèndida de Majewski, el moliner encarna els poders d'un déu que fa girar el món des d'un turó amb les aspes de l'esclafador de blat i de segons. Quan atura l'engranatge, la imatge es congela i Bruegel guanya un retrat. Com ho fa quan nosaltres entrem en un museu.