La meva llista de blogs

diumenge, 17 de febrer de 2013

Inhibidors crucials

Com és sabut, a Romeu i Julieta un missatge silenciat provoca el suïcidi irreparable dels dos protagonistes. L'hereu dels Montesco no rep les indicacions còmplices de Fra Lorenzo sobre el narcòtic que la bella fadrina Capuleto ha pres per induir-se un coma temporal que en simuli la mort. Allò que havia d'allunyar un casori indesitjat i aplanar el terreny a l'amor prohibit desemboca en una de les tragèdies teatrals més celebrades de Shakespeare.

Moltes teories literàries han trobat en el personatge de Bartleby, l'escrivent inventat per Herman Melville, un dels grans i precursors exponents de l'existencialisme. El copista de Wall Street, s'enquista en un obstinat i lacònic "preferiria no fer-ho" per aniquilar la seva condició humana a cada requeriment dels seus superiors. Una destrucció voluntària forjada en la inacció. Una voluntat inhibida que ha engrandit el pensament literari carregant-lo de matisos trencadors.

Al clàssic d'Homer per antonomàsia, un valerós Odisseu segueix els consells de Circe i tapa amb cera les orelles dels seus homes perquè no embogeixin escoltant el cant de les sirenes. Musculant lideratge, l'heroi al seu torn ordena ser lligat al pal major de la nau per evitar caure en l'embruix de les declamacions malèfiques que profereixen les belles ondines Caribdis i Escil.la. Aquesta contenció del missatge determina l'arribada dels aqueus a l'actual Sicília i posteriorment a Ítaca en un dels desenllaços més citats des de la cultura més popular fins a la política més marinera.

I si de la política més marinera transitem fins a la més tavernària i esperpèntica, l'èpica literària es perd i assistim a la novel.la negra més crua. La decisió del president del Congrés d'activar inhibidors a la sessió parlamentària en què intervenia el patró del Banc Central Europeu per impedir les comunicacions amb l'exterior emparenta directament amb les grans intrigues de John le Carré. Com ho fan també, però a la inversa, els micros que desinhibeixen les converses dels nostres polítics en trames d'espionatge basades en fets reals. Sordines i altaveus als cants de sirena que ens aboquen a la desconfiança. Malgrat que jo, preferiria no fer-ho.


2 comentaris:

  1. Ya lo dijo la literatura, que siempre se adelanta. Lo malo, lo horrible, lo patético es que el PP no lee y no se dan cuenta de que incluso sus robos y chulerías ya fueron reseñados y comentados mucho mucho antes de que sus abuelos hubieran nacido...

    Maestro, otro excelentísimo texto.

    ResponElimina
  2. Gràcies oh mestre i mentor! També per desinhibir-me el coneixement de Mr. Bartleby :)

    ResponElimina