La meva llista de blogs

dimarts, 19 de febrer del 2013

Possibilitats superades

Què, estàs còmode, oi? Mira, fins ara no t'hem dit res perquè teníem l'esperança que te n'adonaries i deixaries de castigar-nos amb tot el teu pes. Però ens has exhaurit la indolència, ves per on. Ens has oprimit de tal manera que, als nostres esforços titànics per sortir de nou a la superfície, hi hem d'afegir ara la dificultat per acostumar-nos a la llum. Realment no veies que érem aquí sota?

Sí, ho has endeveninat. Som les teves possibilitats. I hem decidit que ja n'hi ha prou que visquis per damunt nostre. Asfixiades i amb certa resignació, hem fet mans i mànigues per agafar oxigen i prendre paciència durant tot aquest temps mentre tu, diable malbaratador, anaves estirant més el braç que la màniga. Que si justícia gratuïta, receptes de franc, indemnitzacions d'atur més semblants a l'oferta del mes d'una agència de viatges... Què volies, vacances pagades? Doncs ara les reclamem nosaltres, tu. Que s'ha acabat això de ser el veí de baix.

Pensa que des d'aquí sota hem vist com perdies l'oremus per tenir un pis. Ànima càndida. Si ens haguéssis escoltat, potser t'hauries adonat dels teus límits. Dels luxes que no et podies permetre. Ara una propina al restaurant, ara perdent el temps i els diners al teatre. Què et pensaves, que no tindria conseqüències? Però tu res, tossut. I enlloc de buscar solucions, es diu i es comenta que t'han vist pels carrers vestit amb samarretes a vegades verdes i sovint grogues cridant amb una colla de dropos com tu, que només veuen la culpa en els altres. Que el carnaval ja s'ha acabat.

Saps què? Que bon vent i barca nova. Tenim unes col.legues, possibilitats com nosaltres, que viuen per damunt d'unes senyores i uns senyors molt mudats i educats que les tracten molt bé. I sempre se les miren des de sota amb respecte. I no et creguis que són garrepes i és per això que mai estan per sobre d'elles. Que fins i tot les duen a Suïssa (a esquiar) i alguna m'ha dit que l'han sorprès amb una festa d'aniversari amb molt de confeti. En fí, que no és que tinguin la mà foradada com tu. Simplement són organitzats. Et trobarem a faltar. Però tranquil, quan ja siguem sota custòdia dels nostres nous protectors t'enviarem una postal. O millor una carta. Amb un sobre de les noves possibilitats.

3 comentaris:

  1. Ni tinc paraules.ENOOORMEEE! Merci amic

    ResponElimina
  2. És veu que tenia raó aquell que deia que el futur és als soterranis.

    ResponElimina