Malgrat tot, potser no em creureu, però encara queden algunes coses a la vida que tenen una explicació. I una vegada més els Antònia Font estan carregats de raó. Estem envoltats de robots que aprofiten la mínima oportunitat per donar-nos lliçons. Màquines setciències i busca-raons que volen tenir l'última paraula i aconseguir que ens sàpiga greu ser tan humans. I s'emprenyen com una mona.
He de reconèixer que la primera vegada que un buscador es va atrevir a suggerir-me que potser vostè volia dir ho vaig trobar commovedor. Com el corrector automàtic del tractament de textos que tenia la ceba de convertir en Espanta tots els meus intents d'escriure Espanya. Dic jo que els seus motius tindria, ves a saber. En tot cas, oi que jo no vaig per la vida intentant processar informació a quatre gigahertz? Doncs cadascú per on l'enfila.
I una cosa és que un ordinador sigui repel.lent i l'altra que s'enfadi fins al punt de posar en perill la teva integritat. Fa pocs dies, quan jo només li demanava que es despertés, s'encén i em diu "començant a bolcar la memòria física". Jo per si de cas me'n vaig allunyar. No sé com és una memòria física, però imagineu-vos que és d'elefant i em cau al damunt. Tampoc trobo normal la pressió d'artificier d'explosius que et posen a sobre quan t'avisen que "hi ha hagut un error fatal i tota la informació es perdrà" i encara tenen la barra d'afegir "desitja continuar?" Això tenint en compte que si dius que ho rebutges t'ho torna a preguntar i s'obre la porta del bucle. Ni cable roig ni negre, que la cosa explota, sí o sí.
L'últim cop que una cosa moderna es va enfadar amb mi va enfosquir la pantalla com una gola de llop i em va dir: "no signal, going to sleep". El que els pinçats traduïm per una cosa així com "no hi ha cap senyal, ves a dormir". Acabava de llegir un diari i, per una vegada, vaig pensar que tenia raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada