La meva llista de blogs

dilluns, 26 de març del 2012

Ben pagats

Un bon dia o potser una nit, Francesc Pujols, Rosalía de Castro, Concha Piquer i Johnny Cash decideixen seure en una mateixa taula. Estan convençuts que s'entendran però, per si de cas la providència fa de les seves, hi conviden també mossèn Cinto Verdaguer perquè s'encarregui de beneïr-la. Aquest podria ser tranquil·lament l'argument d'una hipotètica segona part de l'última pel·lícula de Woody Allen, la guardonada Midnight in Paris. Personatges que influeixen un autor es fan presents un cop els ha invocat i el conviden a anar de festa . En tot cas, per si el productor del geni de Manhattan ens escolta, que tingui present que, un cop surtin els crèdits caldrà substituïr ràpidament clarinets i saxofons per tenores i fiscorns.

La pel.lícula és de Roger Mas, la banda sonora de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i l'escenari l'Auditori. Però calen ben pocs acords per adonar-se que també podria ser Duke Ellington i la seva big band al Cotton Club de Nova Iorq. Aquest és el missatge que el de Solsona ens llança amb un discurs musical ple de matisos i l'idioma ric i brillant del mestre Xavier Guitó. Tota la música és, en definitiva, popular. El teixit d'arrels s'escampa arreu del planeta però comparteix codi genètic en totes i cadascuna de les tradicions. I per això els arranjaments fets amb instruments abocats a la sardana no sonen gens estranys quan serveixen per donar un escabrós i poètic toque a degüello mexicà quan la cobla s'aixeca amb la poderosa Bellesa de les Paraules.

A aquestes alçades de la pel·lícula poc ens hauria de sorprendre veure Rosalía de Castro puntejant curts i després llargs. Ni el lacònic servent símbol del poble basc d'Haika Mutil apressat per una de les veus més hipnòtiques d'aquest país. La Santa Espina esten la mà a Johnny Cash perquè la vesteixi de Holy Thorn. I assistim ja curats de gloriosos espants a l'estrena universal d'una copla per a cobla. Als qui vam ser-hi ens diuen, sens dubte, els ben pagats.

2 comentaris:

  1. A mi la barquereta ja se me'n pot endur... ja ho he vist i escoltat tot. Encara estic abduida pels platerets inquietants del Guitó...

    ResponElimina
  2. Ben pagada siguis doncs tu també ;-)

    ResponElimina