La meva llista de blogs

dilluns, 5 de març de 2012

Putinejant cromos

Corrien principis dels anys noranta quan recordo que fèiem números per gestionar gelosament la setmanada a base de llaminadures. Si calia, ens posàvem estrictes com la Merkel i quadràvem caixa amb coca-coles de pesseta. Es tractava de fer net diumenge, dia oficial en què s'obria i es tancava hermèticament la veda, fins a una nova setmana de mèrits. Val a dir però que sempre hi havia un avi atent i preparat per un rescat ocasional o per salvar l'objectiu de dèficit dels més golafres.

La dèria per omplir àlbums ens empenyia sense remei a la compra compulsiva de xiclets. I el cromo més cobejat va ser sens dubte el del temible Toxo Vibora. Continuo pensant que estadísticament era impossible que existís. És més, m'atreveixo a afirmar que l'enriquiment dels dentistes de la comarca amb tots nosaltres va ser directament proporcional a les col·leccions incompletes que ens va deixar la casa G.I Joe. Això sí, tothom tenia un cosí que l'havia aconseguit canviant-lo per tota la resta de soldadets rasos de la saga. Un cosí que casualment no vivia al poble i devia estar molt enfeinat amb el contraban de xiclets perquè mai ningú ni el va ensumar.

Era aquesta la filosofia. Aconseguir un estoc de cromos com a base del troc per tenir controlat l'àlbum. I alimentar la idea d'un exemplar únic, intocable, inabastable per ser moneda de canvi. I això em fa pensar en les eleccions d'aquest diumenge a Rússia. Amb la diferència que nosaltres teníem la norma d'or de no comprar mai els cromos. Els intercanviàvem. Tot i que, pensant-ho bé,  Dmitri Medvedev i Vladímir Putin també ens han seguit l'estela a la seva manera. El meu càrrec a canvi del teu, amb inversió prèvia de xiclets a l'engròs. I si no em donen el Toxo Víbora, doncs el dibuixo i llestos.

Castigat i a l'hora idealista el poble rus que usa la mateixa paraula per referir-se a veu i a vot ( голос). I el sotmet d'aquesta manera a una afonia crònica en qüestió de democràcia. Les revoltes al carrer però obren una escletxa pels parlants d'un idioma que també fan servir indistintament un únic vocable per designar món i pau (мир).

Mentrestant, a l'espera que el despotisme es congeli pels fusos de Sibèria, el millor antídot acaba sent com sempre l'humor. L'altre dia, la meva professora de rus em feia notar que les "transicions" al seu país eren un relleu cícilic entre calbs i caps ben poblats. Lenin, calb. Stalin, amb mata inexpugnable. Khrushev, pelat. Brezhnev ple de cabell. Gorbatxov, com una bola de billar. Ieltsin, cabell canós. La Maixa somriu abans de concloure l'acudit : Putin, calb - Medvedev, amb cabell, Putin, calb - Medvedev, amb cabell. I així, successivament.

4 comentaris:

  1. Pelazo, tu que ets un home creatiu, què es el que alternem aquí?

    ResponElimina
  2. Doncs hi va haver una ratxa d'imberbes i mostatxos però jo diria que el tiro segur d'alternança es mou entre el foc i les brases en un bucle imparable ;-)

    ResponElimina
  3. Un bon bucle de Toxo Viboras!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que traduït al català podria ser una cosa així com alternança de "totxos" i "escurçons" :-)

      Elimina