La meva llista de blogs

divendres, 23 de març del 2012

Bones persones

He sentit moltes vegades i cada vegada veig més certa l'expressió que som un número. Que som víctimes d'una deshumanització oficial que ens transforma en mercaderia comptable a la mida d'un processador informàtic. Celebrem-ho, la majoria no portem encara cap xip instal·lat sota la pell. Ni pitem en creuar la caixa del supermercat. De manera involuntària jo no perdo l'esperança que el dia que m'identifiqui el lector de codi de barres del Condis, com a mínim el meu valor en pantalla no equivalgui a un saldo.

Ens caldria plantejar-nos però quina utilitat té la nostra informació oficial. Què diu realment de nosaltres la targeta d'identitat que guia la nostra traçabilitat en la cadena de producció. Fotografies memorables a banda, inclouen un recordatori si més no simpàtic del nostre sexe. El món està ple de mascles i femelles desmemoriats i quan fallen les pnemotècniques, l'administració ja s'ha avançat per ajudar-nos.

També m'agrada molt una casella del DNI batejada com equip on hi ha una tira de nou dígits entre lletres i números. Així, perquè no ho entenguem. Ho posen xifrat i d'aquesta manera no saps si t'ha tocat amb l'equip dels perdedors, dels qui tindran segona residència o d'aquells que diran que, escoltat vint anys després, Franco Battiato tampoc està tan malament.

Per no parlar de les llegendes que han inspirat les tres últimes línies del revers del document. Uns diuen que hi consta si tenim antecedents policials. Altres que ho posen fàcil als funcionaris per renyar-te ja que poden saber quantes vegades has perdut la targeta. I jo crec que no volen dir res però mentre fabulem sobre el seu sentit no ens queda temps per pensar en l'atur, els casinos i els desnonaments.

Queda lluny ja l'època en què la teva carta de presentació incloïa l'ofici. Era important que l'autoritat sabés si parlava amb un jardiner, un banquer o un negre literari. Vulguis que no la Guàrdia Civil en saber-ho, canviava de registre lingüístic. També agraïa saber si eres fill de Teresa i fill de Josep. Però hi ha certs elements que de seguida tenim clar de qui són fills sense llegir-ho al document. I aquesta és una informació que considero més útil i no hi consta.

No seria més fàcil la vida si a les dades oficials hi constés que tenim una debilitat especial per mutilar retrovisors dels cotxes aparcats al barri? O que som lents a l'hora de treure la cartera quan hem sopat amb un amic i toca retirada. Fins i tot si dormim amb mitjons o si fem servir la pinta de micro en sortir de la dutxa, davant del mirall.

Un amic m'ho va fer notar amb la fotografia que encapçala l'escrit. Han canviat els paràmetres d'identificació i això activa la picaresca. Huertos Rafel Alpicat ho té claríssim al seu anunci, tu. Si tanques negocis amb ells, et regalen el carnet de Bona Persona. Que es veu que es cotitza a l'alça i va molt demanat. I de propina la polsera antimosquits. Perquè quan el tinguem serem tan bons que no matarem ni una mosca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada