La meva llista de blogs

dimarts, 27 de març de 2012

Trens viatgers


Hi ha un conte preciós de Jesús Moncada que explica la història d'un conductor que el dia abans de jubilar-se decideix fugir amb el seu tramvia. El vell Atanasi s'ha passat els últims quaranta anys pentinant les artèries de Barcelona entre xerrics de ferros, remor de converses intermitents i algun terrabastall a l'ànima. Com el que pertany a la Sílvia. Cada dia a la mateixa parada. Al mercat de Sant Antoni on pujava i el mirava conduïr. Rutina que emprèn ara el viatge d'anada al cementiri on desballestaran vehicle i tramviaire.

Però l'Atanasi no està disposat a què l'intrusisme dels autobusos l'arraconi. Un cop lliure de passatgers, s'omple els ulls de convicció i prem amb força l'accelerador Ciutadella enllà deixant enrere un paisatge de parades òrfenes i rostres bocabadats. Fugitiu a l'escapada lluitant contra l'evidència circular.

Aquest relat que l'escriptor de Mequinensa va incloure a les Històries de la mà esquerra en certa manera suposa un pas més enllà a les ciutats viatgeres. No només elles fan turisme. Per una raó o altra els trens també són inquiets i es reivindiquen com a autònoms visitants. És el cas de l'AVE que l'altre dia venia de Madrid i va decidir saltar-se la parada de Lleida amb cent passatgers a dins i amb un pam de nas. Que no sigui que l'Atanasi detesti els caragols. O simplement que la Sílvia i la seva urgència, visquin ara a Tarragona.

2 comentaris:

  1. ¡Amic! Esta prosa va sobre rieles, nunca mejor dicho. Te estás convirtiendo en el valedor y abogado de los valientes lleidatans a quienes ignoró "la niebla" del AVE. Mejor que la Sílvia y el Atanasi sean los conductores de los futuros trenes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Però que no s'ho prenguin molt seriosament i moderin la passió a veure si tornarem a patir un crisi de retards com la de rodalies de fa pocs anys amb l'AVE;-)

      Elimina