Amnistia confidencial

Cada dia que passa estic més convençut que aquí estan gravant la quarta d'El Padrino en directe i no ens han avisat. I seria tot un detall. Més que res per saber quin paper ens toca i, sobretot, quan acaba el rodatge i ens podem fer tots un fart de riure. I que consti que m'ha sorprès gratament la implicació directa de les administracions tant pel que fa a la part creativa del guió com en les vies de finançament.

Ja em vaig començar a ensumar alguna cosa quan fa unes setmanes vaig sentir que el govern aplanava el terreny per l'arribada dels casinos. Fins i tot em vaig disposar a perdonar el plagi que el president i els seus van fer al gran Berlanga per la via de Bienvenido Mr. Adelson. De fet, quan el cinema dins del cinema es fa amb gust sempre suma. I també trobo impagable i ben trobada l'escena del conseller viatjant a Las Vegas en plan Marlon Brando i engegant allò de "li faré una oferta que no podrà rebutjar". Corleone temptant a Clemenza. Molt bo, sí senyor. Però posats a superar la triologia de Francis Ford Coppola, potser caldria idear nous diàlegs.

M'imagino que la competència entre administracions és inevitable. Va ser veure que la Generalitat muntava una pel.lícula de gàngsters en directe i Madrid vinga, a posar-hi cullerada, per no quedar fora de quadre. I val a dir que la seva línia argumental té pinso per a cinèfils d'aquells de filmoteca que es creuen que ja ho han vist tot. Imagineu-vos, els tretze de Rajoy plantegen que sigui el mateix govern qui blanquegi els diners d'origen dubtós i estafats a l'erari públic. Sublim! O sigui, que fa de la cosa nostra un afer institucional per despistar el gremi de l'hampa. I després diuen que els polítics no funcionen. Però si són uns guionistes que ni a la Warner.

A l'espera de nous episodis jo ja estic frisant perquè m'agafin com a extra. Remenar la baralla no se'm dóna gens malament. I a casa els farà gràcia veure'm al cine. Ja veig el cartell de l'estrena al Casal, allà al poble : Amnistia Confidencial (Live Godfather). Però que soni més fort la claqueta i no amaguin les càmeres. Que aquí ens ho creiem tot, tu.