Varetes màgiques

Ja fa dies que observo una proliferació curiosa de bruixots contemporanis. Molts d'ells encorbatats i amb telèfons d'última generació a les mans. De fet, normalment fan servir aquests mòbils com si fossin varetes màgiques per transformar un requadre de desordre en blanc i negre en imatges i fotografies de tota mena. L'anomenen codi QR i la veritat és que a mi em recorda molt als temuts megatxis, els sequaços del Megazero, l'enemic virtual d'un dels programes infantils més populars de la televisió.

Algú podrà pensar que la tecnologia ha embolicat tant la troca que ens ha imposat un filtre on tot era immediatesa. On fins ara hi havia un anunci més o menys efectista a la pàgina del diari, aviat hi trobarem imprès el requadre semblant a la típica avaria del televisor que normalment es resolia amb un diagnòstic del tot científic i esotèric : això és d'ells. I per tant ens obliga a brandar la vareta màgica per desxifrar-ne el contingut.

Torna la mística de l'espera. Encara que sigui fugaç. La incertesa de les emocions, les enrabiades i el formigueig arterial. Aquell punt de sorpresa amb què rebíem les fotografies revelades i descobríem que vuit velades de vint-i-quatre no ens elevava a la condició de Cartier Bresson però tampoc estava gens malament. O quan la flama sota el full feia aflorar el missatge amagat darrera d'una cal.ligrafia de suc de llimó. Com haver de girar la tapa del iogurt per constatar que, un cop més, hem de seguir buscant.

Celebro que els QR ens estimulin la imaginació sovint rovellada per la mateixa excel.lència científica. Una massa indesxifrable pren sentit amb l'efecte d'una vareta màgica. El dubte que m'assalta és saber què passarà quan aquest codi estrany hagi d'encriptar una realitat que encara ho és més. Tornaran els megatxis del Megazero? Jo no vull dir res, però l'altre dia van presentar els pressupostos amb aquest format. O sigui que com a mínim si hi ha algun problema podrem recórrer als clàssics en el diagnòstic. Això és d'ells.