En l'imaginari dels qui hem omplert tedioses tardes de diumenge davant del televisor hi ha inevitablement el retrat del perdedor escàpol subratllat per una recompensa generosa. Els wanted de tota la vida presidint cantines fumejants en plena timba, vaja. Lladregots de mala petja reclamats per individus alfa disposats a tot per saldar deutes de diners i d'honor.
La vessant més tendra d'aquest mètode de cerca de subjectes perduts la protagonitzen a diari un ampli ventall de Xispes, Bobbys, Peluts i Mixines. Empaperen vidres d'aparadors, senyals de trànsit i bancs i et travessen amb una mirada que frega el xantatge emocional. Parlen en primera persona, que m'he perdut i si de cas avisa el meu amo despistat que et donarà uns calerons a canvi, va.
L'altre dia, passejant pel barri, em vaig adonar que en ple segle vint-i-u les titulacions que acrediten formació se senten tan amenaçades que s'escapen cames ajudeu-me dels seus propietaris. Serà que tenen por de patir ferides per les tisorades en ensenyament. O que estan fartes de ser un impediment pels contractes de baix cost. Quan un graduat escolar toca el dos podem dir que hem perdut l'educació? És aquest el pas següent a la fuga de cervells?
Titulació acadèmica = garantia de futur???????&&&&&&&&
ResponEliminaÉs hora de reinventar-se.Accedir a noves titulacions: pèrit en picaresca, tècnic d'imaginació,màster de blanqueig de l'Institut Noos...no sé...cosetes així..
Tindria la seva gràcia el màster de blanqueig de l'Institut Noos...no les signa el rei, les titulacions?
ResponElimina