Acceptar aquest supòsit d'altra banda comportaria donar per fet que les ciutats viatgen. Es fan visites furtives que alimenten la seva enveja. I qui sap si aquest turisme el fan amb nosaltres a dins i ara resultarà que hem voltat més món del que pensàvem.
Un bon dia d'hivern Barcelona va agafar l'AVE cap a Lleida i es va enamorar de la boira. Siluetes retallades en un núvol arran de terra. La va captivar tant que, amb l'amenaça de la primavera a la cantonada, avui ha decidit obrir l'enorme flascó que se'n va endur i l'ha escampat del Besòs al Llobregat.
Cristòfor Colom assenyalant el curs del Segre. Indíbil i Mandoni, els herois ilergetes, somiant gestes mediterrànies, mar enllà.
Ens van vendre l'AVE com un avanç dels temps, i només porta desgràcies. Per anar a Madrid deixant el cotxe a Pardinyes, molt bé. Però en pic Barcelona se'ns ha emportat la boira, com si d'un retaule romànic es tractés, Lleida ha perdut el seu interés.
ResponEliminaEl maquinista de l'AVE ahir no va parar a Lleida-Pirineus, deu ser que li sonava que la boira era encara mes lluny.
Salut!
Amic e amat, com a bon ambaixador que sóc de la pera llimonera i els seus efectes colaterals, ja he fet quatre trucades i s'ha escampat la boira manllevada!
ResponEliminaHome, em poso al lloc del maquinista i vulguis que no el màrqueting hi fa molt. Murris aquests aragonesos que bategen com a Delícias una estació. Optimistes a Ponent que et venen Pirineus per llebre ;-)
Cap problema amb l'afer Barcelona Lleida... esperem que mentre està emboirada s'oblidi de Las Vegas.
ResponEliminaEsperem-ho. De fet, que el maquinista se salti Lleida ja és un indici. Ves que aquesta cursa imparable cap a l'Aragó no sigui per recuperar l'altre projecte de les ruletes als Monegres...;-)
Elimina